Compromís demana a les Corts l’aprovació del Pla de Mobilitat de la Safor, pendent des del 2011
El PP ha rebutjat hui la Proposta No de Llei que pretenia impulsar el Pla de Mobilitat de la Safor, traslladat de manera unànime per tots els grups polítics de la Mancomunitat de Municipis de la Safor.
Fran Ferri, diputat de Compromís, acompanyat per Tomàs Ferrandis, alcalde de Xeresa i secretari institucional de Compromis Safor, i Jordi Puig, secretari d’Organització, ha defensat la proposta d’impulsar un “document que ja està en mans de Conselleria i que ve avalat per tots els grups polítics a la Safor”.
“El PP és incapaç d’aprovar una PNL solament perquè qui la presenta és Compromís, passant per damunt del consens que existeix en el tema”.
El 2011 la Mancomunitat de Municipis de la Safor va presentar un pla que donava solució al caos en el transport públic que pateix la comarca (descoordinació i desaprofitament dels seveis actuals), així com més servicis per a la comunicació entre comarques i les zones de platja en horari diürn i nocturn.
El pla va ser aprovat per unanimitat de tots els grups de la Mancomunitat i la redacció del qual va ser subvencionada amb 11.000 € per la Generalitat Valenciana. El pla obeia al que disposava la Llei de Mobilitat aprovada pel conseller del PP, Flores. Ara, però, una vegada més, la Conselleria es desentén de la seua pròpia planificació. La Generalitat duu 3 anys sense aprovar el pla.
Consignes i esmenes absurdes.
El portaveu del PP a la Comissió, Fernando Giner, obeint la cobsigba de no acceptar propostes que provenen de Compromís, volia introduir esmenes tan absurdes com ‘que el pla no condicione la proposta de les noves concessions d’autobusos’; o que el pla respecte una article dela llei en la qual es basa el propi pla.
Qualsevol pas en la planificació dels autobusos s’hauria de cenyir al pla de mobilitat que tenim en les nostres mans. La proposta que presentem és una proposta de mínims en la qual estem tots d’acord, com han reconegut els mateixos membres del PP, per això no entenem la postura de no voler donar-ne suport. Segons ells, “era una qüestió purament política”.