La reforma de l’administració local

Pepa Izquierdo. Portaveu de Compromís de la Safor-Valldigna

Sembla que últimament a les supressions o als retalls tenen el costum d’anomenar-les reformes. Ara toca a les administracions locals, i la suposada reforma no és una altra cosa que fer desaparèixer quasi totes les competències municipals i buidar de contingut i de funcions els ajuntaments, especialment els mitjans i els menuts. Precisament quan els ajuntaments són els que estan donant resposta a moltes necessitats bàsiques de tants ciutadans i ciutadanes que estan patint eixa crisi tant greu que, a més, no han provocat.

L’esmentada llei proposa que els serveis bàsics d’educació, benestar social, sanitat o alguns d’urbanisme, que durant molts anys han estat prestats pels municipis, passen a ser competència de les administracions autonòmiques. Per a entendre’ns, la Generalitat Valenciana serà la que s’haurà de fer càrrec dels serveis socials, de les escoletes infantils, del manteniment dels centres escolars o dels conservatoris de música, per nomenar uns quants. És a dir, eixa Generalitat Valenciana que ha retallat les subvencions per a estos mateixos serveis; que, encara que concedisca les ajudes, després no les paga; que retalla i quasi anul·la les ajudes a la dependència i als centres d’atenció de persones dependents; que retalla en educació i en sanitat; que no paga als ajuntaments els deutes que manté amb ells, ni a les empreses o els proveïdors, molts de les quals han hagut de tancar; que no paga ni les subvencions a la compra d’un habitatge i que, en molts casos, està suposant la pèrdua de la casa per impossibilitat de pagament de la hipoteca. Sí, eixa Generalitat Valenciana és la que prestarà tots els serveis que ara donen els ajuntaments. Però a qui pretenen enganyar?

Des de Compromís, estem d’acord que cal una reforma de les administracions locals, però no per a llevar-li competències, sinó per a proporcionar-li el finançament necessari perquè la nostra ciutadania tinga garantit que les seues necessitats van a estar cobertes.

Els ajuntaments són l’administració més propera al ciutadà, i la que coneix més bé les necessitats del seu veïnat; és per això que ha de ser la que continue tenint la competència en estos temes. Sempre comptant amb l’ajuda de les mancomunitats que fan possible optimitzar els recursos i unir els esforços de tots els pobles. Si de veritat sobren administracions, si volem evitar duplicitats, mirem cap a les diputacions perquè eixes sí que estan de més, i ens costen molts diners en càrrecs públics i assessors. Amb competències, a més, que estan ja transferides a les comunitats autònomes.

Els nostres ciutadans han de saber que els seus ajuntaments estan al seu costat, i que continuaran donant resposta a les seus necessitats. Amb la nova llei, però, això no serà possible.