És temps de consens i de treballar junts

Pepa Izquierdo, portaveu de Compromís per la Safor-Valldigna.

S’han produït molts comentaris i opinions estos dies davant la notícia de l’abandonament de la Mancomunitat pel part del govern de Gandia. En una cosa li done plenament la raó al Sr. Torró, definitivament estem en uns altres temps i en una altra manera de fer política amb els governs del Partit Popular. Segons les seues opinions, estem en el temps de deixar de banda les persones, sobretot si tenen pocs o cap recursos econòmics; si no són ‘productius’ per a la societat no mereixen atenció, o són ‘rendibles’ o fora.

Com tot el món sap, o almenys jo creia que era així, la Mancomunitat és una entitat a la qual un ajuntament pot estar o pot no estar adherit; aquí radica una de les grans diferències respecte del funcionament d’un Ajuntament, on els regidors i regidores han d’estar necessàriament, ja siga al govern o a l’oposició. Ho dic perquè, al si de la Mancomunitat, o les coses es fan per consens o et pots trobar que si es fan per imposició als que no els agraden eixes decisions, doncs ja ho saben, se’n van. Eixe i no un altre ha estat l’objectiu de les presidències rotatòries, aconseguir el consens. Encara que cal recordar que en esta legislatura la presidència l’ostenta i l’ostentarà fins al final el Partit Popular; flac favor li estan fent a l’actual president, menyspreant el seu treball.

Durant quasi trenta anys, però especialment des de fa unes legislatures, la Mancomunitat ha funcionat amb eixe nivell de consens, adquirint una estabilitat que ha propiciat un bon funcionament. Però amb les últimes declaracions dels governants de Gandia, sembla que tots els altres ajuntaments de la comarca tenen uns responsables que no saben res de res, que estan gastant els diners en serveis cars per a atendre tots aquells ciutadans que, a més de no produir, gasten. Perquè tindre serveis socials i ajuda per a les persones dependents, o un centre d’atenció precoç per a xiquets amb problemes, o orientació psicològica a l’alumnat dels centres escolars i atenció a les famílies o assessorament per a persones immigrants, o ajuda en la prevenció de la drogadicció, o una oficina PROP, o un servei cultural o d’arxius o un assessorament lingüístic en la nostra llengua, ‘ni són rendibles econòmicament ni serveixen per a res’. Uns serveis que al llarg de tots estos anys han demostrat la seua eficàcia i la seua qualitat. Encara diré més, a la Mancomunitat estan representats, en este moment, els trenta-un pobles de la Safor; a excepció del president i els dos vicepresidents que tenen una moderada assignació econòmica, tots els altres polítics no reben absolutament cap quantitat econòmica, ni hi ha assessors ni cap altra figura que estiga cobrant per la seua funció política, això suposa una gran diferència amb les diputacions, on tots cobren: polítics i assessors.

Des de Compromís de la Safor-Valldigna, volem reivindicar l’important paper que té la Mancomunitat en l’atenció a la ciutadania de la comarca, sobretot en el cada vegada més ample segment de la població més desafavorida. Tots ho sabem massa, quan es parla d’externalitzar serveis, això vol dir clarament una cosa: seran més cars i només arribaran a les persones que ho puguen pagar. Potser costen menys als ajuntaments, però es perdrà una bona part de l’objectiu final d’una corporació local, que és la millora de la qualitat de vida del seu veïnat. Els arguments purament mercantilistes, com sembla que utilitza el govern de Gandia, són molt perillosos per a la nostra societat perquè produeixen moltes desigualtats. En Compromís estem plenament convençuts que els moments actuals no estan per a això. És el temps del consens polític i de mirar per les persones i d’ajudar en les greus circumstàncies en què ens trobem. És temps de treballar junts.